LES HISTÒRIES NATURALS

Pratdip és un poblet situat en una zona de grans muntanyes salvatges, cobertes d'extenses pinedes perfumades i amb corrents d'aigua gelada i rapidíssima. Grans penyals grisos, de caràcter granític, contrasten amb les escasses franges de terra roja i fecunda, con el camperol s'afanya al conreu. La riques del país és, però, la cabra que tresca, valenta i decidida, i es cerca ella mateixa el nodriment.

Un curiós naturalista de Tortosa, el cavaller Cristòfor Despuig, enumerava, el 1557, les gràcies dels contorns de Pratdip:

«Allí primerament trobarem -deia- les més bellíssimes aigues de fons claríssimes y frigidíssimes que sien lo mon, y expecialment n'hi ha una que és la font Sendronsa de tan estraña naturaleza que es per espantar i es que los divendres o disapte de cada setmana llansa la aigua tan turbia y tan cendrosa que pareix que la han remanada dins de una caldera de sendra y tots los altres dies la llansa clara com lo sol: allí se troben la major part de les erbes que han de menester los apotecaris, allí son les flors montañeses odoríferes en una cosa infinita, allí fruites silvestres de moltes menes fins a castañes noi falten.

»Los lleñams que allí se crian es cosa brava: primerament pi vert, pi comú, sapi, roure, carrasca. oró, magranera borda y estos dos son molt singulars pera cadires, corniser, mopesa, allsahuc, feaig, teix, boix, marfull, aladern, materselva, rataboschs, arbocer, ginebre bort i ver, espinal, avellaner, grevol, de ques fa lo vich, freixa, ginebre, sabinat, sabina; per altra part és montaña tan grasa, que produeix mil altres regalos especialment bolets se fan allí una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer, y a rovellons, pebrasos, robiols, bateons, quadernes, cabrits, brunets, peuderrates, murugules, exercions, criambres blanques, criambres pardes, aseroles, cardoles, tots aquestos són boníssimes de menja, ni ha altres també que no son bons pera menjar, mas per altres coses son bons, só es criambres vermells, bolets de bou, mataparens, y també se troben allí truferes perque no hi falta ningun género de bolets, allí se troba bon jesmini molt i molt bo, atsabesa, argent viu y mina de ferro.»

JOAN PERUCHO, Les històries naturals (1960)

ACTIVITAT

• Llegeix aquest text.
• Redacta una versió lingüística actualitzada del primer paràgraf del fragment de Cristòfor Despuig i envia-la per correu electrònic a la professora. [Activitat avaluable: rúbrica 3 i 5]
• Tria cinc paraules de les llistes del segon fragment de Despuig i documenta-les gràficament. Envia aquesta activitat per correu electrònic a la professora. [Activitat avaluable: rúbrica 3 i 6]
• Cerca informació sobre Cristòfor Despuig i sobre el municipi Pratdip. A continuació, fes una breu reflexió en el blog relacionant aquesta informació amb el contingut del text treballat de Joan Perucho. [Activitat avaluable: rúbrica 1]
• Valora el comentari d'un company de classe en el blog. [Activitat avaluable: rúbrica 2]

EL PLA DE LA CALMA

L'àrida calma ondula com un immens desert.
El sol a frec de terra, com borralló s'hi perd.
El cel fulgura plàcid: s'estén per l'infinit
com nítida llacuna de cignes blancs. La nit
assotja àvidament darrere les Agudes.
La lluna plena surt, d'afraus inconegudes
i gesticula immòbil, sanguinolenta d'ira.
D'uns carboners apunta, cingles avall, la pira.
En la monotonia dels rasos hi pasturen
les solitàries vaques: de tant en tant s'aturen
i exhalen un bruel de cara a l'establia
llunyana. D'una boira minúscula es desnia
la tremolor. De cabres, ovelles i crestats
alhora s'acorruen per entre els espadats
pacífiques ramades. La polseguera immunda
amb sa ferum de llana la comarca inunda.
I, enmig del remolí, bracegen els pastors,
i xiulen de les fones els ros udoladors
que a voltes camatrenquen o escapcen qualque banya
ja consentida. Aborden amb alegria estranya
de subaltern els cans d'atura malcarats.
Mes per damunt la insòlita negror dels espadats
i de la vasta calma de serenor divina,
la Creu de Matagalls, perdura gegantina.
I les ramades salten, rostos avall, de dret.
De Coll-Pregon arriben sobtadament al net.
El sol ja s'ha perdut. La llum s'ha fos. La lluna
s'ha tota esblanqueït i perfila com una
donzella a qui l'edat torna gentil, prudent.
I la corona tot l'estol del firmament.
Ja envolten el corral de sinuós teulat.
Ja el ramat és a dins. La porta s'ha tancat
i pel llindar balder traspua el color groc
que escampen els tions des de la llar de foc.

GUERAU DE LIOST, La muntanya d'ametistes (1908)

La muntanya de les Agudes

La creu de Matagalls

Coll Pregon

ACTIVITAT

• Llegeix aquest poema de Guerau de Liost.
• Identifica les sensacions que predominen en aquest poema entre les següents: esglai, tranquil·litat, silenci, placidesa, presssa, melangia, solitud, seguretat, clamor, foscor, fortalesa, velocitat, remor, molèstia, saviesa, agitació, fantasia, vulgaritat.
• Cerca informació de la vida i l'obra de Guerau de Liost per tal de poder contextualitzar el poema i comentar-lo.
• Comenta el poema d'acord amb les sensacions que hi predominen. [Activitat avaluable: rúbrica 1].
• Valora el comentari d'un company de classe. [Activitat avaluable: rúbrica 2]

EL MOLL DE LA FUSTA

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
                               què és
                                         guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja,
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet d'angoixa;
sota les flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta al cel era una foradada
sense llum als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu
                               què és
                                         guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraries
com una fandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig.

Vosaltres no sabeu
                               què és
                                         guardar fusta al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
-que són  de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT, Óssa Menor (1925)

El moll de la fusta de Barcelona (1920)

El moll de la fusta a l'actualitat.

ACTIVITAT:

• Llegeix el poema.
• Mira i compara les dues fotografies del moll de la fusta de l'any 1920 i de l'actualitat.
• Cerca informació de la vida i l'obra de Joan Salvat-Papasseit per tal de poder contextualitzar el poema i comentar-lo. Pots fer aquesta recerca en grup de fins a tres persones.
• Comenta el poema en aquesta entrada del blog literari d'acord amb el que et suggereix el text i la informació contextualitzada que has trobat. [Activitat avaluable: rúbrica 1]
• Valora el comentari d'un company de classe. [Activitat avaluable: rúbrica 2]